Davant de qualsevol dubte. Per molt petit que pensi que és el problema, el nostre deure com a pare és assegurar-nos. A més, hi ha petits problemes de manca d’autoestima o de tristesa que es poden acabar convertint en traumes si no els acabem tractant a temps. Per això, davant de qualsevol signe evident que indiqui que la seva filla o fill necessiti un diagnòstic i tractament professional, el més recomanable és no deixar-lo passar ni un minut.
Posem-ne un exemple. Imagini’s que el nostre fill baixa el seu rendiment escolar i treu pitjors notes que el que hi és habitual. Potser, com a pares, tendim a renyar-los. Però potser això conté algun tipus de problema emocional que estigui afectant el seu rendiment i que pugui acabar desencadenant alguna patologia més greu.
El que sí que és cert és que cal tenir en compte l’edat del nen. Per exemple, un nen de 2 o 3 anys passa certes fases crítiques com algunes rebequeries o actituds negatives. Això és normal i propi de l’edat. Amb paciència, no resulta gens greu. És el que anomenem “desenvolupament esperat”.
Sí que cal estar atents quan el desenvolupament del nen comença a madurar-se, a partir dels 6 o 7 anys, etapa que a més coincideix amb els primers passos a l’escola. Una etapa en què poden sorgir diverses complicacions relacionades amb la psicologia i la pedagogia.
